El canvi necessari

 

                                   

El proper 7 de juny Esquerra celebrarà un procés electoral on tota la militància decidirem el nou President i el nou o la nova Secretària General. Just el dia que Uriel Bertran va ser obligat a presentar la dimissió com a mebre de l’executiva nacional del partit, vaig manifestar, mitjançant la signatura del seu manifest, el meu suport a Esquerra Independentista. No podia entendre (de fet no ho entenc encara avui), com es podia castigar la única persona que mostrava una reacció a la debacle que Esquerra acabava de patir. La reacció de la direcció, maquillant la derrota presentant com un èxit el major nombre de regidories assolides, i ignorant la pèrdua de desenes de milers de vots, només va servir per enganyar-se a ells mateixos. La confirmació de l’error arribava a les eleccions espanyoles, on Esquerra es va fotre la major paperina en molts anys.

Es ara , després d’una derrota sense paliatius, però que afortunadament s’ha produït en les eleccions manco importants per a nosaltres, que hem de donar un bon cop de timó a l’actual estratègia d’Esquerra. I el canvi té un nom, Esquerra Independentista. Històrics de l’independentisme, com Jaume Renyer, candidat a la presidència, o Heribert Barrera i Raimon Escudé donant suport a la candidatura, la pedrera del partit i de les JERC, com n’Uriel Bertran de candidat a la secretaria general o Núria Arnau i Toni Fullat formant part de la candidatura, i personalitats destacades com n’Héctor López o n’Elisenda Paluzie que demostren el nou tarannà d’obertura als sectors socials i intelectuals dels Països Catalans integren la candidatura que ha de retornar Esquerra al paper que li pertoca al panorama polític. A mi aquesta candidatura m’ha retornat la il·lusió per un projecte que els darrers temps s’ha deixat masses suports pel camí. Els estudis i la feina no em permeten de fer ni una desena part de la feina que m’agradaria, però de ben segur que el futur d’Esquerra i dels Països Catalans l’escriurem, o com a mínim contribuirem a escriure’l els qui estam amb Esquerra Independentista.

Junts podem, junts guanyarem!

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: El canvi necessari

  1. bruno diu:

    Ei Xisco! Estic molt content de veure que dones suport a la candidatura d’EI. Aviam si capgirem el tema, però no serà pas fàcil. Una abraçada des de terres alemanyes!

  2. bruno diu:

    Doncs mira, sóc d’erasmus per aquí, i m’estaré fins al setembre. Tot i això, faré una petita escapada per assistir al Congrés. No m’ho perdo per res del món! Ens veiem!

  3. picarol diu:

    Visca esquerra independentista.

  4. Xisco. Quantes esmenes has presentat aquesta volta? 😀

    Ens veiem pel congrés, jo esper que guanyin Gent d’Esquerra però.

    Salut i revolució.

  5. mlb hats diu:

    Ei Xisco! Estic molt content de veure que dones suport a la candidatura d’EI. Aviam si capgirem el tema, però no serà pas fàcil. Una abraçada jordan hats,des de terres alemanyes!Doncs mira, sóc d’erasmus per aquí, i m’estaré fins al setembre. Tot i això, faré una dc shoes hats petita escapada per assistir al Congrés. No m’ho perdo per res del món! Ens veiem

Els comentaris estan tancats.